> - See more at: http://opinionesfantasma.blogspot.com.es/2016/03/compartir-entrada-de-blogger-en-facebook.html#sthash.3QpgyuSx.dpuf FETDETERRA: ASSAJOS DE LíMITS D'ATTERBERG I PROCTOR

ASSAJOS DE LíMITS D'ATTERBERG I PROCTOR

Es decideix acotar la resta d'assajos a les mostres M1, M2 i M5. Mostres prou representatives per tractar - se les dues primeres, de mostres més o menys properes a Bolumey (per sobre) i la tercera a Fuller (per sota).





Dels resultats de l'anàlisi granulomètrica es dedueix que , en general, els continguts d'argila en totes les mostres són relativament baixos ( 2-5 %). De tota manera l'alt contingut en llims fa pensar que aquests aportaran cohesió suficient per a l'execució de tàpia.
El baix contingut en argiles, lluny de perjudicar, podria ser beneficiós, ja que el mètode d'execució del tapial requereix compactació dinàmica i una elevada plasticitat del material podria esmorteir la vibració produint una disminució de la densitat final. De fet la majoria dels tapials observats per l'autor a la zona de Lleida, són d'aquestes característiques.

Assaig de límits d'Atterberg ( UNE 103-103-94 )
S'analitzaran els límits líquid ( WL ) i plàstic ( Wp ), així com els índexs de plasticitat ( Ip ) de les tres mostres. Amb l'objectiu de classificar els diferents sòls segons Carta de plasticitat de Casagrande.
Per a l'assaig se separen entre 150 i 200 gr de material passant pel tamís de 0,40 mm. Un cop humitejat i pastat el material s'assajarà amb la cullera de Casagrande.



Per a l'assaig de límit líquid es pasten dues mostres d'uns 100 gr cadascuna i amb diferent contingut d'aigua, de manera que, la primera, es tanqui a la cullera amb menys de 25 cops i la segona per sobre d'aquest valor.



De cada mostra, un cop assajada es pren  la porció de 15 gr i s'asseca al forn a 60 º per calcular la humitat. Amb les dades obtingudes es representa la gràfica que ens donarà el límit líquid, corresponent a la humitat de la mostra amb 25 cops (WL). Paral · lelament s'ha repetit l'assaig amb mostra passant pel tamís 0,08 mm.


Com era d'esperar l'assaig realitzat amb mostres de 80 micres té un límit líquid gran. 
Amb la mostra restant farem un xurro d'uns 3 mm de diàmetre fins que en aquest apareguin fissures, ho assequem al forn a 60 º i calculem la humitat. El valor obtingut és el límit plàstic del material (Wp).


L'índex de plasticitat (Ip) és la diferència entre el límit líquid i el límit plàstic.

IP = Wl - Wp

És interessant també conèixer també el límit de retracció (SL) del material per poder conèixer en quin moment aquest es mantindrà estable. Es calcula amb la fórmula. 

SL = (2,5 x LL + 45 x LP) / (LL - LP + 45)


    TABLA DE RESULTADOS.



CARTA DE PLASTICITAT DE CASAGRANDE 
Segons carta de Casagrande les tres mostres es troben a la part baixa de la línia A, tractant-se en conseqüència de terres llimoses de baixa plasticitat.


Assaig Proctor normal (UNE 103-500-94) 
Tenint en compte que el tapial és un sistema constructiu realitzat per compactació dinàmica i que s'executa en condicions d'humitat i densitat molt semblants a les de compactació de sòls i capes granulars per a bases de paviments, utilitzarem aquest assaig per calcular aquests paràmetres. Cal destacar que no podrà utilitzar-se per altres mètodes on són necessàries altres condicions d'humitat com tova, cob etc. 

Es parteix d'una mostra inicial de 15 kg de cada material, que haurem assecat prèviament. Es quartera la mostra en 5 porcions de 2500 gr cadascuna. S'humiteja cada porció de manera que tinguem dos per sota de la humitat òptima prevista, una propera a aquesta i dos per sobre. Es barregen les mostres i es deixen en repòs durant 24 h per tal d'aconseguir una humitat homogènia i l'activació de les argiles. És aconsellable protegir el material per evitar pèrdua d'humitat.



Es realitza la proveta amb el motlle de proctor, omplint-ho en tres capes amb 26 cops per capa. Pesem el conjunt i, un cop alliberada la proveta del motlle, extraiem una mostra inalterada del centre per calcular la seva humitat. A partir de la humitat, del volum i pes del motlle i terra obtenim la densitat seca del material.







Amb els valors de densitat i humitat realitzem la gràfica que representarà una corba on el punt més alt correspon al de densitat màxima i humitat òptima.



Segons la gràfica s'observen els següents resultats:

M1
M2
M5
DENSIDAD MÀXIMA
2,05 gr/cm3
2,28 gr/cm3
2,12 gr/cm3
HUMEDAD ÓPTIMA
7,90%
6,50%
12,00%


Veiem que la màxima densitat s'obté amb la mostra M2 i que amb distribucions granulomètriques amb major contingut en àrid gruixut (M1 i M5) cal major percentatge d'aigua per a una mateixa densitat.

linkwithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...